Manual de conversa

ca Adjectius 3   »   mk Придавки 3

80 [vuitanta]

Adjectius 3

Adjectius 3

80 [осумдесет]

80 [osoomdyesyet]

Придавки 3

[Pridavki 3]

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
Ella té un gos. Т-а -ма к-ч-. Таа има куче. Т-а и-а к-ч-. ------------- Таа има куче. 0
T---i-a-k---hy-. Taa ima koochye. T-a i-a k-o-h-e- ---------------- Taa ima koochye.
El gos és gran. Ку--т- ----лемо. Кучето е големо. К-ч-т- е г-л-м-. ---------------- Кучето е големо. 0
K-och-et---- --o---m-. Koochyeto ye guolyemo. K-o-h-e-o y- g-o-y-m-. ---------------------- Koochyeto ye guolyemo.
Té un gos gran. Таа --- голе---к-че. Таа има големо куче. Т-а и-а г-л-м- к-ч-. -------------------- Таа има големо куче. 0
T-a --a g-o-y-m---o--h-e. Taa ima guolyemo koochye. T-a i-a g-o-y-m- k-o-h-e- ------------------------- Taa ima guolyemo koochye.
Ella té una casa. Таа и-- ----. Таа има куќа. Т-а и-а к-ќ-. ------------- Таа има куќа. 0
Ta- -ma-ko----. Taa ima kookja. T-a i-a k-o-j-. --------------- Taa ima kookja.
La casa és petita. Куќ----------. Куќата е мала. К-ќ-т- е м-л-. -------------- Куќата е мала. 0
Koo-j-t- -e -ala. Kookjata ye mala. K-o-j-t- y- m-l-. ----------------- Kookjata ye mala.
Té una casa petita. Т-а-им- ед------- ку-а. Таа има една мала куќа. Т-а и-а е-н- м-л- к-ќ-. ----------------------- Таа има една мала куќа. 0
Taa--m- yed-a----a-k-o---. Taa ima yedna mala kookja. T-a i-a y-d-a m-l- k-o-j-. -------------------------- Taa ima yedna mala kookja.
Ell viu en un hotel. Тој -и--е во----ел. Тој живее во хотел. Т-ј ж-в-е в- х-т-л- ------------------- Тој живее во хотел. 0
To- -iv--y- v--kh-ty--. Toј ʐivyeye vo khotyel. T-ј ʐ-v-e-e v- k-o-y-l- ----------------------- Toј ʐivyeye vo khotyel.
L’hotel és barat. Хот-ло--е -вт--. Хотелот е евтин. Х-т-л-т е е-т-н- ---------------- Хотелот е евтин. 0
Kh---elo- -e yevti-. Khotyelot ye yevtin. K-o-y-l-t y- y-v-i-. -------------------- Khotyelot ye yevtin.
Ell s’allotja en un hotel barat. Тој-ж-в-- во-евтин--о---. Тој живее во евтин хотел. Т-ј ж-в-е в- е-т-н х-т-л- ------------------------- Тој живее во евтин хотел. 0
T-- ---ye---v-----tin -h-tye-. Toј ʐivyeye vo yevtin khotyel. T-ј ʐ-v-e-e v- y-v-i- k-o-y-l- ------------------------------ Toј ʐivyeye vo yevtin khotyel.
Ell té un cotxe. Т----ма а---мо-ил. Тој има автомобил. Т-ј и-а а-т-м-б-л- ------------------ Тој има автомобил. 0
To- i-- av---obil. Toј ima avtomobil. T-ј i-a a-t-m-b-l- ------------------ Toј ima avtomobil.
El cotxe és car. А--омобил-т-е --а-. Автомобилот е скап. А-т-м-б-л-т е с-а-. ------------------- Автомобилот е скап. 0
Av----bil---y- sk--. Avtomobilot ye skap. A-t-m-b-l-t y- s-a-. -------------------- Avtomobilot ye skap.
Té un cotxe car. То- има --а- а---м--ил. Тој има скап автомобил. Т-ј и-а с-а- а-т-м-б-л- ----------------------- Тој има скап автомобил. 0
T----------- ---o-o--l. Toј ima skap avtomobil. T-ј i-a s-a- a-t-m-b-l- ----------------------- Toј ima skap avtomobil.
Ell llegeix una novel•la. Т-ј --т----е- -о--н. Тој чита еден роман. Т-ј ч-т- е-е- р-м-н- -------------------- Тој чита еден роман. 0
To- chit--y-dye-------. Toј chita yedyen roman. T-ј c-i-a y-d-e- r-m-n- ----------------------- Toј chita yedyen roman.
La novel•la és avorrida. Р-м---т-- --с---н. Романот е досаден. Р-м-н-т е д-с-д-н- ------------------ Романот е досаден. 0
Ro-a-ot--- d---dy-n. Romanot ye dosadyen. R-m-n-t y- d-s-d-e-. -------------------- Romanot ye dosadyen.
Llegeix una novel•la avorrida. Т----ит- е--н д---д-н--о-а-. Тој чита еден досаден роман. Т-ј ч-т- е-е- д-с-д-н р-м-н- ---------------------------- Тој чита еден досаден роман. 0
Toј---i-a -edyen -osa-yen-rom--. Toј chita yedyen dosadyen roman. T-ј c-i-a y-d-e- d-s-d-e- r-m-n- -------------------------------- Toј chita yedyen dosadyen roman.
Ella mira una pel•lícula. Т-- глед---д-- --л-. Таа гледа еден филм. Т-а г-е-а е-е- ф-л-. -------------------- Таа гледа еден филм. 0
Taa-gu-y--a-y--yen-f-l-. Taa gulyeda yedyen film. T-a g-l-e-a y-d-e- f-l-. ------------------------ Taa gulyeda yedyen film.
La pel•lícula és emocionant. Ф----- е инт-р----. Филмот е интересен. Ф-л-о- е и-т-р-с-н- ------------------- Филмот е интересен. 0
F-lm-t ---i-t----esyen. Filmot ye intyeryesyen. F-l-o- y- i-t-e-y-s-e-. ----------------------- Filmot ye intyeryesyen.
Ella mira una pel•lícula emocionant. Т-а-гле-а е--н инт--есе- ----. Таа гледа еден интересен филм. Т-а г-е-а е-е- и-т-р-с-н ф-л-. ------------------------------ Таа гледа еден интересен филм. 0
T-a-gu-y--a ye---- in-y---esy-- f-lm. Taa gulyeda yedyen intyeryesyen film. T-a g-l-e-a y-d-e- i-t-e-y-s-e- f-l-. ------------------------------------- Taa gulyeda yedyen intyeryesyen film.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El llenguatge de la ciència

La llengua científica és una llengua per si mateixa. S'utilitza en discussions especialitzades. També en publicacions de caràcter científic. Abans la ciència s'expressava en una única llengua. A Europa, el llatí es va imposar durant molt de temps com l'idioma científic per excel·lència. Actualment l'anglès ocupa la posició més rellevant. Les llengües científiques són llengües especialitzades. Tenen molts conceptes específics. Les seves principals característiques són l'estandardització i la formalització. Alguns creuen que els científics parlen de manera incomprensible a propòsit. Perquè si alguna cosa sembla complicada, es pensa que és interessant. Però els científics no busquen més que la veritat. De manera que han d'emprar una llengua neutral. No hi ha lloc pels elements retòrics ni els discursos florits. Tanmateix, són molts els exemples d'un argot enrevessat en excés. I el llenguatge enrevessat sembla fascinar les persones! Els estudis demostren que moltes vegades intentem construir discursos difícils. Els subjectes d'un experiment havien de respondre unes quantes qüestions. Havien de triar la resposta entre diverses opcions. Algunes respostes eren senzilles, altres estaven formulades en un llenguatge complicat. La majoria dels subjectes es va decantar per les respostes complicades. Però no tenien cap sentit! Les persones de l'experiment es van deixar enganyar pel llenguatge. Encara que el seu contingut fos absurd, es van deixar influir per la forma enrevessada en la s'expressava. Escriure de forma enrevessada, però, no sempre és un art. Es pot aprendre la manera d'embolicar un contingut senzill mitjançant un llenguatge complicat. Expressar coses difícils amb senzillesa, però, no és tan fàcil. Així que de vegades el més simple és el que resulta més complex...