Manual de conversa

ca Adjectius 3   »   mk Придавки 3

80 [vuitanta]

Adjectius 3

Adjectius 3

80 [осумдесет]

80 [osoomdyesyet]

Придавки 3

Pridavki 3

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
Ella té un gos. Т-а---а -уче. Т__ и__ к____ Т-а и-а к-ч-. ------------- Таа има куче. 0
Ta---m- -o----e. T__ i__ k_______ T-a i-a k-o-h-e- ---------------- Taa ima koochye.
El gos és gran. Ку-ет-----оле-о. К_____ е г______ К-ч-т- е г-л-м-. ---------------- Кучето е големо. 0
K-----e-o-ye-g--lye--. K________ y_ g________ K-o-h-e-o y- g-o-y-m-. ---------------------- Koochyeto ye guolyemo.
Té un gos gran. Таа-и-а -ол--- куч-. Т__ и__ г_____ к____ Т-а и-а г-л-м- к-ч-. -------------------- Таа има големо куче. 0
T-a-ima guo-ye-- --o--ye. T__ i__ g_______ k_______ T-a i-a g-o-y-m- k-o-h-e- ------------------------- Taa ima guolyemo koochye.
Ella té una casa. Та- -м- ку--. Т__ и__ к____ Т-а и-а к-ќ-. ------------- Таа има куќа. 0
Taa--m- k-ok-a. T__ i__ k______ T-a i-a k-o-j-. --------------- Taa ima kookja.
La casa és petita. К-ќ--а-е-м-ла. К_____ е м____ К-ќ-т- е м-л-. -------------- Куќата е мала. 0
K--kjat------a-a. K_______ y_ m____ K-o-j-t- y- m-l-. ----------------- Kookjata ye mala.
Té una casa petita. Т-а-и-а ---а-м--а куќа. Т__ и__ е___ м___ к____ Т-а и-а е-н- м-л- к-ќ-. ----------------------- Таа има една мала куќа. 0
T-a---a ye-na m-l---o---a. T__ i__ y____ m___ k______ T-a i-a y-d-a m-l- k-o-j-. -------------------------- Taa ima yedna mala kookja.
Ell viu en un hotel. Т-ј-жи-------х---л. Т__ ж____ в_ х_____ Т-ј ж-в-е в- х-т-л- ------------------- Тој живее во хотел. 0
Toј-ʐ--yeye -o --ot---. T__ ʐ______ v_ k_______ T-ј ʐ-v-e-e v- k-o-y-l- ----------------------- Toј ʐivyeye vo khotyel.
L’hotel és barat. Хо---от-е ----н. Х______ е е_____ Х-т-л-т е е-т-н- ---------------- Хотелот е евтин. 0
K--t---o-----y-vti-. K________ y_ y______ K-o-y-l-t y- y-v-i-. -------------------- Khotyelot ye yevtin.
Ell s’allotja en un hotel barat. Т-ј ---ее во-е-т-н-хо-ел. Т__ ж____ в_ е____ х_____ Т-ј ж-в-е в- е-т-н х-т-л- ------------------------- Тој живее во евтин хотел. 0
T-ј ʐ--ye----- -ev-i---hotyel. T__ ʐ______ v_ y_____ k_______ T-ј ʐ-v-e-e v- y-v-i- k-o-y-l- ------------------------------ Toј ʐivyeye vo yevtin khotyel.
Ell té un cotxe. Т-----а---т------. Т__ и__ а_________ Т-ј и-а а-т-м-б-л- ------------------ Тој има автомобил. 0
Toј-ima-----mo-i-. T__ i__ a_________ T-ј i-a a-t-m-b-l- ------------------ Toј ima avtomobil.
El cotxe és car. А---------т е ---п. А__________ е с____ А-т-м-б-л-т е с-а-. ------------------- Автомобилот е скап. 0
Av--mobilot-y---ka-. A__________ y_ s____ A-t-m-b-l-t y- s-a-. -------------------- Avtomobilot ye skap.
Té un cotxe car. То- -ма с--п-а---мо--л. Т__ и__ с___ а_________ Т-ј и-а с-а- а-т-м-б-л- ----------------------- Тој има скап автомобил. 0
T-ј-i-----a- --t-mobil. T__ i__ s___ a_________ T-ј i-a s-a- a-t-m-b-l- ----------------------- Toј ima skap avtomobil.
Ell llegeix una novel•la. Тој---та --ен--о---. Т__ ч___ е___ р_____ Т-ј ч-т- е-е- р-м-н- -------------------- Тој чита еден роман. 0
To- -h-ta-y-d-en -om--. T__ c____ y_____ r_____ T-ј c-i-a y-d-e- r-m-n- ----------------------- Toј chita yedyen roman.
La novel•la és avorrida. Р------ - -о-а---. Р______ е д_______ Р-м-н-т е д-с-д-н- ------------------ Романот е досаден. 0
Ro--n-t -- -os-dyen. R______ y_ d________ R-m-n-t y- d-s-d-e-. -------------------- Romanot ye dosadyen.
Llegeix una novel•la avorrida. Т-----та -----доса--- --ман. Т__ ч___ е___ д______ р_____ Т-ј ч-т- е-е- д-с-д-н р-м-н- ---------------------------- Тој чита еден досаден роман. 0
T-ј -hi-- ye--e- d--adye- roman. T__ c____ y_____ d_______ r_____ T-ј c-i-a y-d-e- d-s-d-e- r-m-n- -------------------------------- Toј chita yedyen dosadyen roman.
Ella mira una pel•lícula. Та--гле-а--де- --лм. Т__ г____ е___ ф____ Т-а г-е-а е-е- ф-л-. -------------------- Таа гледа еден филм. 0
Ta------e-a -e---- --lm. T__ g______ y_____ f____ T-a g-l-e-a y-d-e- f-l-. ------------------------ Taa gulyeda yedyen film.
La pel•lícula és emocionant. Ф-л--т - --т-ре-е-. Ф_____ е и_________ Ф-л-о- е и-т-р-с-н- ------------------- Филмот е интересен. 0
Fi-mot-ye--n--e--esyen. F_____ y_ i____________ F-l-o- y- i-t-e-y-s-e-. ----------------------- Filmot ye intyeryesyen.
Ella mira una pel•lícula emocionant. Т-а г-ед- еде---нте---ен-фи-м. Т__ г____ е___ и________ ф____ Т-а г-е-а е-е- и-т-р-с-н ф-л-. ------------------------------ Таа гледа еден интересен филм. 0
T-- gul-e---yed-e--i--yer---ye- fil-. T__ g______ y_____ i___________ f____ T-a g-l-e-a y-d-e- i-t-e-y-s-e- f-l-. ------------------------------------- Taa gulyeda yedyen intyeryesyen film.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + macedònic (1-100) MP3 macedònic (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

El llenguatge de la ciència

La llengua científica és una llengua per si mateixa. S'utilitza en discussions especialitzades. També en publicacions de caràcter científic. Abans la ciència s'expressava en una única llengua. A Europa, el llatí es va imposar durant molt de temps com l'idioma científic per excel·lència. Actualment l'anglès ocupa la posició més rellevant. Les llengües científiques són llengües especialitzades. Tenen molts conceptes específics. Les seves principals característiques són l'estandardització i la formalització. Alguns creuen que els científics parlen de manera incomprensible a propòsit. Perquè si alguna cosa sembla complicada, es pensa que és interessant. Però els científics no busquen més que la veritat. De manera que han d'emprar una llengua neutral. No hi ha lloc pels elements retòrics ni els discursos florits. Tanmateix, són molts els exemples d'un argot enrevessat en excés. I el llenguatge enrevessat sembla fascinar les persones! Els estudis demostren que moltes vegades intentem construir discursos difícils. Els subjectes d'un experiment havien de respondre unes quantes qüestions. Havien de triar la resposta entre diverses opcions. Algunes respostes eren senzilles, altres estaven formulades en un llenguatge complicat. La majoria dels subjectes es va decantar per les respostes complicades. Però no tenien cap sentit! Les persones de l'experiment es van deixar enganyar pel llenguatge. Encara que el seu contingut fos absurd, es van deixar influir per la forma enrevessada en la s'expressava. Escriure de forma enrevessada, però, no sempre és un art. Es pot aprendre la manera d'embolicar un contingut senzill mitjançant un llenguatge complicat. Expressar coses difícils amb senzillesa, però, no és tan fàcil. Així que de vegades el més simple és el que resulta més complex...