Manual de conversa

ca Les activitats   »   sr Делатности

13 [tretze]

Les activitats

Les activitats

13 [тринаест]

13 [trinaest]

Делатности

[Delatnosti]

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
Què fa la Martha? Ш-а р--и----т-? Ш-- р--- М----- Ш-а р-д- М-р-а- --------------- Шта ради Марта? 0
Š-- r--i -a-t-? Š-- r--- M----- Š-a r-d- M-r-a- --------------- Šta radi Marta?
(Ella) treballa en una oficina. О-а--------б-р-у. О-- р--- у б----- О-а р-д- у б-р-у- ----------------- Она ради у бироу. 0
On--r-d--u-----u. O-- r--- u b----- O-a r-d- u b-r-u- ----------------- Ona radi u birou.
(Ella) treballa amb un ordinador. Она-ра-- на ---пј-т-ру. О-- р--- н- к---------- О-а р-д- н- к-м-ј-т-р-. ----------------------- Она ради на компјутеру. 0
Ona -adi -a k-mp--te--. O-- r--- n- k---------- O-a r-d- n- k-m-j-t-r-. ----------------------- Ona radi na kompjuteru.
On és la Martha? Где-ј---ар--? Г-- ј- М----- Г-е ј- М-р-а- ------------- Где је Марта? 0
G---j--Mart-? G-- j- M----- G-e j- M-r-a- ------------- Gde je Marta?
Al cinema. У-био-к-п-. У б-------- У б-о-к-п-. ----------- У биоскопу. 0
U bios-opu. U b-------- U b-o-k-p-. ----------- U bioskopu.
(Ella) està veient una pel•lícula. О-а-гледа--и--. О-- г---- ф---- О-а г-е-а ф-л-. --------------- Она гледа филм. 0
O-a --e----i-m. O-- g---- f---- O-a g-e-a f-l-. --------------- Ona gleda film.
Què fa el Peter? Шт- ради--е--р? Ш-- р--- П----- Ш-а р-д- П-т-р- --------------- Шта ради Петaр? 0
Š-- radi P--ar? Š-- r--- P----- Š-a r-d- P-t-r- --------------- Šta radi Petar?
Estudia a la universitat. Он -т----- н-------рзи--т-. О- с------ н- у------------ О- с-у-и-а н- у-и-е-з-т-т-. --------------------------- Он студира на универзитету. 0
O- s--dira na---i-e--it--u. O- s------ n- u------------ O- s-u-i-a n- u-i-e-z-t-t-. --------------------------- On studira na univerzitetu.
Estudia idiomes. Он -т-д----ј-з-ке. О- с------ ј------ О- с-у-и-а ј-з-к-. ------------------ Он студира језике. 0
On---u-i-a j--i--. O- s------ j------ O- s-u-i-a j-z-k-. ------------------ On studira jezike.
On és el Peter? Гд- ј- ---a-? Г-- ј- П----- Г-е ј- П-т-р- ------------- Где је Петaр? 0
Gde -- -eta-? G-- j- P----- G-e j- P-t-r- ------------- Gde je Petar?
A la cafeteria. У------у. У к------ У к-ф-ћ-. --------- У кафићу. 0
U ---i-́u. U k------- U k-f-c-u- ---------- U kafiću.
(Ell) beu cafè. О------ -а--. О- п--- к---- О- п-ј- к-ф-. ------------- Он пије кафу. 0
O- --j---a-u. O- p--- k---- O- p-j- k-f-. ------------- On pije kafu.
On els agrada anar? К--а -а------? К--- р--- и--- К-д- р-д- и-у- -------------- Куда радо иду? 0
Kud---ado---u? K--- r--- i--- K-d- r-d- i-u- -------------- Kuda rado idu?
Al concert. На --н-ерт. Н- к------- Н- к-н-е-т- ----------- На концерт. 0
N- kon---t. N- k------- N- k-n-e-t- ----------- Na koncert.
(A ells) els agrada escoltar música. О-- ра-о слуш-ј- --з---. О-- р--- с------ м------ О-и р-д- с-у-а-у м-з-к-. ------------------------ Они радо слушају музику. 0
On-------s--šaju-mu-i--. O-- r--- s------ m------ O-i r-d- s-u-a-u m-z-k-. ------------------------ Oni rado slušaju muziku.
On no els agrada anar? К-д- -н---- ----р-д-? К--- о-- н- и-- р---- К-д- о-и н- и-у р-д-? --------------------- Куда они не иду радо? 0
K--a--ni--e-id- ---o? K--- o-- n- i-- r---- K-d- o-i n- i-u r-d-? --------------------- Kuda oni ne idu rado?
A la discoteca. У-ди--о. У д----- У д-с-о- -------- У диско. 0
U d-sko. U d----- U d-s-o- -------- U disko.
No els agrada ballar. О---н- ---шу -а--. О-- н- п---- р---- О-и н- п-е-у р-д-. ------------------ Они не плешу радо. 0
O-i ne-pl--u---do. O-- n- p---- r---- O-i n- p-e-u r-d-. ------------------ Oni ne plešu rado.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Les llengües criolles

Sabies que al Pacífic Sud es parla alemany? Això és absolutament cert! En parts de Papua Nova Guinea i Austràlia es parla Unserdeutsch . Es tracta d'una llengua criolla. Les llengües criolles sorgeixen en situacions de contacte lingüístic. És a dir, quan hi ha múltiples llengües diferents confluint en un mateix espai. Avui han desaparegut pràcticament moltes de les llengües criolles. Però en el món encara hi ha 15 milions de persones que parlen una llengua criolla. Les llengües criolles són sempre llengües maternes. Amb les llengües pidgin succeeix una altra cosa. Les llengües pidgin són codis lingüístics molt simplificats. Únicament serveixen per a una comunicació bàsica. La majoria de les llengües criolles es van formar durant l'època colonial. Per això, sovint es basen en llengües europees. Una de les característiques de les llengües criolles és el seu vocabulari limitat. Aquestes llengües tenen a més un sistema fonètic propi. La gramàtica de les llengües criolles està fortament simplificada. Les regles complicades són literalment ignorades pels parlants. Cada llengua criolla és una part important de la identitat nacional. Per això hi ha una literatura criolla abundant. Les llengües criolles són especialment interessants per als lingüistes. Ja que mostren la manera en què les llengües es desenvolupen i moren. De manera que estudiant les llengües criolles és possible estudiar l'evolució del llenguatge. També ens demostren que les llengües poden canviar i adaptar-se. La disciplina que estudia les llengües criolles s'anomena ‘criollística’. Una de les frases més conegudes en llengua criolla procedeix de Jamaica. Bob Marley la va popularitzar a tot el món: saps quina és? És No woman, no cry! (= No, woman, don't cry! ).
Sabia vostè que?
El finès és l’idioma natiu d’aproximadament 5 milions de persones. Pertany a les llengües uralianes. Està estretament relacionat amb l’estonià, i llunyanament emparentat amb l’hongarès. Com totes les llengües uralianes, es diferència notablement de les llengües indo-germàniques. Un exemple el trobem en la seva estructura de llengua aglutinant, pel que les seves funcions gramaticals s’expressen en sufixes. Així és com sorgeixen les extenses paraules tan típiques del finès. Una altra característica d’aquest idioma són les seves numeroses vocals. La gramàtica finesa distigueix fins a 15 casos diferents. També és molt important diferenciar entre els sons llargs i els curts. El finès parlat i escrit es diferencien notablament l’un de l’altre, cosa que és menys comú en altres llengües europees. Totes aquestes característiques fan que el finès sigui un idioma relativament difícil. A més, les seves normes llingüístiques es compleixen estrictament. La bona notícia és que es tracta d’un idioma completmanent lògic!