Manual de conversa

ca Conversa 3   »   be Гутарка 3

22 [vint-i-dos]

Conversa 3

Conversa 3

22 [дваццаць два]

22 [dvatstsats’ dva]

Гутарка 3

[Gutarka 3]

Tria com vols veure la traducció:   
català bielorús Engegar Més
Fuma vostè? Вы-к-рыце? В_ к______ В- к-р-ц-? ---------- Вы курыце? 0
Vy k---t-e? V_ k_______ V- k-r-t-e- ----------- Vy kurytse?
Abans, sí. Ран---- так. Р____ – т___ Р-н-й – т-к- ------------ Раней – так. 0
Ra--y ---ak. R____ – t___ R-n-y – t-k- ------------ Raney – tak.
Però ara ja no fumo. Але -я----- --л-- не-к---. А__ ц____ я б____ н_ к____ А-е ц-п-р я б-л-ш н- к-р-. -------------------------- Але цяпер я больш не куру. 0
Ale--syaper-----o-’s--ne----u. A__ t______ y_ b_____ n_ k____ A-e t-y-p-r y- b-l-s- n- k-r-. ------------------------------ Ale tsyaper ya bol’sh ne kuru.
Li importa si fumo? Вам н--будз- з----аць- калі-я з--уру? В__ н_ б____ з________ к___ я з______ В-м н- б-д-е з-м-н-ц-, к-л- я з-к-р-? ------------------------------------- Вам не будзе замінаць, калі я закуру? 0
V-m----budze----і-at--,----і-ya--a--r-? V__ n_ b____ z_________ k___ y_ z______ V-m n- b-d-e z-m-n-t-’- k-l- y- z-k-r-? --------------------------------------- Vam ne budze zamіnats’, kalі ya zakuru?
No, no gens. Не, -у-і- не. Н__ з____ н__ Н-, з-с-м н-. ------------- Не, зусім не. 0
N------і- -e. N__ z____ n__ N-, z-s-m n-. ------------- Ne, zusіm ne.
No em molesta pas. Мне -эт- -е за--н--. М__ г___ н_ з_______ М-е г-т- н- з-м-н-е- -------------------- Мне гэта не замінае. 0
M-- g--- -e--am--ae. M__ g___ n_ z_______ M-e g-t- n- z-m-n-e- -------------------- Mne geta ne zamіnae.
Que vol res de beure? В--’ец--шт---ебу--ь? В______ ш___________ В-п-е-е ш-о-н-б-д-ь- -------------------- Вып’еце што-небудзь? 0
V-----s--sh----ebu-z’? V_______ s____________ V-p-e-s- s-t---e-u-z-? ---------------------- Vyp’etse shto-nebudz’?
Un conyac? К-н-я--? К_______ К-н-я-у- -------- Каньяку? 0
Ka-’y-ku? K________ K-n-y-k-? --------- Kan’yaku?
No, més aviat una cervesa. Не--л-п- п-ва. Н__ л___ п____ Н-, л-п- п-в-. -------------- Не, лепш піва. 0
N-, l---- p--a. N__ l____ p____ N-, l-p-h p-v-. --------------- Ne, lepsh pіva.
Que viatja molt vostè? Вы шмат па-аро--і----е? В_ ш___ п______________ В- ш-а- п-д-р-ж-і-а-ц-? ----------------------- Вы шмат падарожнічаеце? 0
Vy -h-at---da-o--nі---et--? V_ s____ p_________________ V- s-m-t p-d-r-z-n-c-a-t-e- --------------------------- Vy shmat padarozhnіchaetse?
Sí, però són sobretot viatges de negocis. Так, ------ з--ўсё --т-------д--ро--і. Т___ ч_____ з_ ў__ г___ к_____________ Т-к- ч-с-е- з- ў-ё г-т- к-м-н-з-р-ў-і- -------------------------------------- Так, часцей за ўсё гэта камандзіроўкі. 0
T-k-----stse--za --e g-t--k--an---r-u-і. T___ c_______ z_ u__ g___ k_____________ T-k- c-a-t-e- z- u-e g-t- k-m-n-z-r-u-і- ---------------------------------------- Tak, chastsey za use geta kamandzіroukі.
Però ara fem vacances. А-е-ця-ер-мы пр---алі-сю----а--дп---на-. А__ ц____ м_ п_______ с___ н_ а_________ А-е ц-п-р м- п-ы-х-л- с-д- н- а-п-ч-н-к- ---------------------------------------- Але цяпер мы прыехалі сюды на адпачынак. 0
A-- -s-ap-- -- p--ek-a-- -y----n-----a--y-ak. A__ t______ m_ p________ s____ n_ a__________ A-e t-y-p-r m- p-y-k-a-і s-u-y n- a-p-c-y-a-. --------------------------------------------- Ale tsyaper my pryekhalі syudy na adpachynak.
Quina calor! Н- і с-яко-а! Н_ і с_______ Н- і с-я-о-а- ------------- Ну і спякота! 0
N- - s--ak---! N_ і s________ N- і s-y-k-t-! -------------- Nu і spyakota!
Sí, avui fa molta calor. Так,-с---я--а-раў----о-а-а. Т___ с____ с_______ г______ Т-к- с-н-я с-п-а-д- г-р-ч-. --------------------------- Так, сёння сапраўды горача. 0
T--,-----y--s-pr-udy -oracha. T___ s_____ s_______ g_______ T-k- s-n-y- s-p-a-d- g-r-c-a- ----------------------------- Tak, sennya sapraudy goracha.
Anem al balcó. Д--а-----ы--зем--а -алк-н. Д______ в______ н_ б______ Д-в-й-е в-й-з-м н- б-л-о-. -------------------------- Давайце выйдзем на балкон. 0
D--a-tse-vyyd--m na ----o-. D_______ v______ n_ b______ D-v-y-s- v-y-z-m n- b-l-o-. --------------------------- Davaytse vyydzem na balkon.
Demà hi haurà una festa. Заў-ра -у---удзе-ве-ар---. З_____ т__ б____ в________ З-ў-р- т-т б-д-е в-ч-р-н-. -------------------------- Заўтра тут будзе вечарына. 0
Z-u-r- tut b--ze---c-ary--. Z_____ t__ b____ v_________ Z-u-r- t-t b-d-e v-c-a-y-a- --------------------------- Zautra tut budze vecharyna.
Que vol venir també? В- -ак---- ----д--ц-? В_ т______ п_________ В- т-к-а-а п-ы-д-е-е- --------------------- Вы таксама прыйдзеце? 0
Vy ta-s--a-p--yd-etse? V_ t______ p__________ V- t-k-a-a p-y-d-e-s-? ---------------------- Vy taksama pryydzetse?
Sí, també hi som convidats. Так, на--та-с-ма---пр-с-лі. Т___ н__ т______ з_________ Т-к- н-с т-к-а-а з-п-а-і-і- --------------------------- Так, нас таксама запрасілі. 0
T--- nas -ak--ma--a---s-lі. T___ n__ t______ z_________ T-k- n-s t-k-a-a z-p-a-і-і- --------------------------- Tak, nas taksama zaprasіlі.

Llenguatge i escriptura

Cada llengua promou l'entesa entre persones. Quan parlem, expressem el que pensem i sentim. Però quan ho fem, no sempre respectem les regles de la nostra llengua. Fem servir una llengua pròpia, vernacla. El seu llenguatge escrit és diferent. Aquí es reflecteixen totes les regles d'una llengua. Només l'escriptura fa que considerem una llengua com a llengua en sentit ple. L'escriptura fa visible el llenguatge. Gràcies a l'escriptura es poden recollir i transmetre els coneixements de milers d'anys. Així doncs, l'escriptura representa el moment fundacional de tota cultura sofisticada. La primera forma d'escriptura es va inventar fa més de 5.000 anys. Fou l'escriptura cuneïforme dels sumeris. Els sumeris gravaven els signes cuneïformes en tauletes d'argila. L'escriptura cuneïforme es va emprar durant tres mil·lennis. Va tenir una duració similar als jeroglífics de l'Antic Egipte. Han estat nombrosos els científics que els han estudiat. Els jeroglífics representen un sistema d'escriptura relativament complex. Encara que el més probable és que fossin creats per una raó ben senzilla. L'Egipte d'aquell temps era un regne amplíssim amb molts habitants. La vida quotidiana i, sobretot, l'economia havien de estar organitzades. Calia gestionar la comptabilitat en general, i els impostos en particular, de manera eficaç. Per això van desenvolupar els egipcis els seus signes d'escriptura. D'altra banda, els sistemes d'escriptura alfabètica es remunten als sumeris. Cada sistema d'escriptura ens revela moltes coses sobre el poble que l'utilitza. A més, cada nació deixa l'empremta de la seva idiosincràsia en la seva escriptura. Per desgràcia, l'escriptura manual s'està abandonant cada vegada més. La tecnologia moderna l'ha convertit pràcticament en supèrflua. Per tant: no només parlis, continua escrivint!
Sabia vostè que?
El canarès forma part de les llengües dravídiques. Aquestes llengües es parlen principalment al sud de la India. No obstant, el canarès no està relacionat amb cap altre de les llengües indoàries del nord del país. El parlen com a llengua nativa uns 40 milions de persones, i és un dels 22 idiomes reconeguts oficialment al país. El canarès és un idioma aglutinant. Això significa que les seves funcions gramaticals s’expresen en sufixes. Es divideix en cuatre dialectes regionals, i cadascun d’ells indica d’ón són els seus parlants. A més, la classe social de l’individu també va associada al dialecte que parla. El canarès parlat i escrit son diferents l’un de l’altre. Al igual que altres idiomes de la India, el canarès compta amb el seu pròpi sistema d’escriptura. Es tracta d’una barreja d’entre un sistema alfabètic i un altre silàbic, i consisteix en diversos símbols circulars, algo molt típic dels sistemes d’escriptura del sud del país. Aprendre les seves lletres és molt entretingut!