Frazlibro

eo Genitivo   »   ca Genitiu

99 [naŭdek naŭ]

Genitivo

Genitivo

99 [noranta-nou]

Genitiu

Elektu kiel vi volas vidi la tradukon:   
esperanto kataluna Ludu Pli
la kato de mia amikino e- -a- -e ---m-va-amiga e- g-- d- l- m--- a---- e- g-t d- l- m-v- a-i-a ----------------------- el gat de la meva amiga 0
la hundo de mia amiko e- -o- --l m-u ---c e- g-- d-- m-- a--- e- g-s d-l m-u a-i- ------------------- el gos del meu amic 0
la ludiloj de miaj gefiloj les ---u-ne----ls----- nens l-- j------- d--- m--- n--- l-s j-g-i-e- d-l- m-u- n-n- --------------------------- les joguines dels meus nens 0
Tio estas la mantelo de mia kolego. A---st-é---’-br-c-d-----u c-------. A----- é- l------ d-- m-- c-------- A-u-s- é- l-a-r-c d-l m-u c-l-l-g-. ----------------------------------- Aquest és l’abric del meu col•lega. 0
Tio estas la aŭto de mia kolegino. Aqu-s-----el ---x----- me----l•--ga. A----- é- e- c---- d-- m-- c-------- A-u-s- é- e- c-t-e d-l m-u c-l-l-g-. ------------------------------------ Aquest és el cotxe del meu col•lega. 0
Tio estas la laboro de miaj kolegoj. A--e-- és e- --e--ll--e-- --us----•l---es. A----- é- e- t------ d--- m--- c---------- A-u-s- é- e- t-e-a-l d-l- m-u- c-l-l-g-e-. ------------------------------------------ Aquest és el treball dels meus col•legues. 0
La butono de la ĉemizo mankas. E- bo-ó -e la ----s- ---m’h- -a--u-. E- b--- d- l- c----- s- m--- c------ E- b-t- d- l- c-m-s- s- m-h- c-i-u-. ------------------------------------ El botó de la camisa se m’ha caigut. 0
La ŝlosilo de la garaĝo forestas. L---lau-de---a-atg--no--i-és. L- c--- d-- g------ n- h- é-- L- c-a- d-l g-r-t-e n- h- é-. ----------------------------- La clau del garatge no hi és. 0
La komputilo de la estro difektiĝis. L’-----a--r -----ap-é- -s-a--l--. L---------- d-- c-- é- e--------- L-o-d-n-d-r d-l c-p é- e-p-t-l-t- --------------------------------- L’ordinador del cap és espatllat. 0
Kiuj estas la gepatroj de la knabino? Q----ón -ls-par---de-l---e--? Q-- s-- e-- p---- d- l- n---- Q-i s-n e-s p-r-s d- l- n-n-? ----------------------------- Qui són els pares de la nena? 0
Kiel mi atingu la domon de ŝiaj gepatroj? C---arri-o --la -asa-d----s--s -ar--? C-- a----- a l- c--- d--- s--- p----- C-m a-r-b- a l- c-s- d-l- s-u- p-r-s- ------------------------------------- Com arribo a la casa dels seus pares? 0
La domo situas je la fino de la strato. La --sa é- -- -ap-del-c-r--r. L- c--- é- a- c-- d-- c------ L- c-s- é- a- c-p d-l c-r-e-. ----------------------------- La casa és al cap del carrer. 0
Kiel nomiĝas la ĉefurbo de Svislando? Co- -- d-- l- c-----l----Su-s-a? C-- e- d-- l- c------ d- S------ C-m e- d-u l- c-p-t-l d- S-ï-s-? -------------------------------- Com es diu la capital de Suïssa? 0
Kiel titoliĝas la libro? Quin-é- el -í--- d’-qu-st -li-re? Q--- é- e- t---- d------- l------ Q-i- é- e- t-t-l d-a-u-s- l-i-r-? --------------------------------- Quin és el títol d’aquest llibre? 0
Kiel nomiĝas la gefiloj de la najbaroj? C---es ---en--l---e----el---e-n-? C-- e- d---- e-- n--- d--- v----- C-m e- d-u-n e-s n-n- d-l- v-ï-s- --------------------------------- Com es diuen els nens dels veïns? 0
Kiuj estas la feridatoj de la infanoj? Q-an só- l-- --c--c-- d--- ne-s? Q--- s-- l-- v------- d--- n---- Q-a- s-n l-s v-c-n-e- d-l- n-n-? -------------------------------- Quan són les vacances dels nens? 0
Kiuj estas la konsulthoroj de la kuracisto? Q---e- són--e- h-r-s-d---o-su-ta --l-me--e? Q----- s-- l-- h---- d- c------- d-- m----- Q-i-e- s-n l-s h-r-s d- c-n-u-t- d-l m-t-e- ------------------------------------------- Quines són les hores de consulta del metge? 0
Kiuj estas la malfermhoroj de la muzeo? Q--n--s---el- -o---is -’-be-t-r--d-- --s-u? Q---- s-- e-- h------ d--------- d-- m----- Q-i-s s-n e-s h-r-r-s d-o-e-t-r- d-l m-s-u- ------------------------------------------- Quins són els horaris d’obertura del museu? 0

Pli bona koncentriĝo = pli bona lerno

Ni lernante devas koncentriĝi. Nia tuta atento devas orientiĝi al unu afero. La kapablo koncentriĝi ne estas denaska. Ni devas unue lerni koncentriĝi. Tio ĝenerale okazas infanvarteje aŭ lerneje. Sesjaraj infanoj povas koncentriĝi dum ĉirkaŭ 15 minutoj. 14jaraj adoleskuloj duoble laboras samdaŭre koncentrite. La koncentriĝa fazo de la plenkreskuloj daŭras ĉirkaŭ 45 minutojn. Post difinita tempo, la koncentriĝo malkreskas. La lernantoj poste perdas la intereson pri la enhavo. Ankaŭ povas esti ke ili laciĝas aŭ streĉiĝas. Tio malfaciligas la lernon. La memoro ne plu povas tiel bone encerbigi la enhavon. Sed sian koncentriĝon oni povas ankaŭ kreskigi! Gravegas ke oni lernonte sufiĉe dormintu. Kiu lacas, tiu povas koncentriĝi nur mallongan tempon. Nia cerbo faras pli da eraroj kiam ni lacas. Niaj emocioj ankaŭ influas nian koncentriĝon. Kiu efike volas lerni, tiu devus havi neŭtralan emocian staton. Tro multaj pozitivaj aŭ negativaj emocioj malhelpas la lernan sukceson. Oni kompreneble ne ĉiam povas kontroli siajn emociojn. Sed oni povas provi lernante ignori ilin. Kiu volas esti koncentrita, tiu devas esti motivita. Ni lernante ĉiam devas havi videblan celon. Nur tiam nia cerbo pretas koncentriĝi. Por bona koncentriĝo ankaŭ gravas kvieta ĉirkaŭaĵo. Kaj oni devus lernante trinki multe da akvo, tio tenas veka… Kiu ĉion ĉi atentas, tiu certe longe koncentrita restas!